TANCAR RÀDIO 4

M’assabento per Catalunya Ràdio que volen tancar Ràdio 4. L’endemà llegeixo als diaris que tots els partits polítics menys un –un cop a la vida no és el PP sinó el PSC- s’han afanyat a llançar el crit al cel. Intento pensar en com haurà acollit la notícia la gent que no pertany ni al ram de la política ni al ram de la comunicació. Se m’acut que –tret de la minsa, però respectable audiència de la primera en català- una bona part de la ciutadania haurà tingut una reacció similar a la que experimentem quan ens assabentem de la mort d’algú de la que fa temps no en sabíem res i donem per mort. Disculpeu la crueltat de la comparació. El que ens anuncien des de Madrid és una eutanàsia activa. És el reconeixement d’una incapacitat de la cúpula de RTVE per a recuperar la salut d’una ràdio per la que jo –deixeu-m’ho dir- tinc una gran estima per haver-hi tingut una apassionada història d’amor. Professional, s’entén. Una de dues: tanquen Ràdio 4 perquè no se’n veuen en cor de curar-la o perquè els molesta la seva existència. Anem a pams: la ràdio es fa amb talent i professionalitat i d’això tant a RNE com a fora n’hi ha a cabassos. Però no n’hi ha prou. La ràdio es fa amb marketing, planificació, criteri i temps. Molt de temps, el que cal per a consolidar els continguts. Per posar un exemple: quantes dècades fa que cada dia surt el gong d’Hora25 a la SER?. Temps, molt de temps i, per descomptat, molts diners i una mica de màgia. No em crec que no tinguin la creativitat per a generar un model de producte de ràdio pública, diferenciat, imaginatiu, econòmic i en català que –amb temps- aconsegueixi l’interès d’una audiència considerable. Dins mateix de RNE tenen l’exemple de Ràdio5 que té força èxit. Per tant, l’anunciat tancament és fruit d’una voluntat política per a fer desaparèixer del dial un mitjà de comunicació en català. Mentre a la Generalitat manava CiU i a Madrid el PSOE els venia la mar de bé tenir Ràdio4. Quan el Govern de l’estat estava en mans del PP, tres quarts del mateix. Si el PSC no es mulla ara, com penso que hauria de fer, estarem legitimats a creure que el seu desinterès és interessat.