L’home feliç vivia, sense camisa, a Can Geli de Franciac

Llegeixo que han organitzat un gran operatiu per a salvar un arbre centenari que hi havia al costat de la masia Can Geli de Franciac, al terme de Caldes de Malavella. L’eixamplament de la NII ha requerit l’enderroc de l'encara més centenari mas on una família atenia la nombrosa parròquia d’un restaurant amb bona cuina i servei amable. Tinc clar que els responsables del projecte han muntat l’operació de salvament de l’arbre per imperatiu legal. Ho han fet amb nocturnitat, però amb la premsa gràfica immortalitzant el tinglado. És tant bonic veure aquells homes i màquines salvant un arbre! El trasplantament forma part d’allò que és políticament correcte. Jo, ho celebro. Tot i això no me’n puc estar de pensar en les cases i les persones. No entendré mai perquè la carretera no es va eixamplar per l’altre costat. Qui en treu profit de la desaparició de Can Geli? Va entristir-me molt l’enderroc, especialment perquè una part de les arrels del meu arbre genealògic estaven plantades en aquella casa. En aquest cas no hi ha trasplantament d’arrels possible. Em direu: ÉS EL PROGRÉS! Necessitem una carretera més ampla per anar més ràpidament i més lluny! Suposo que volem anar molt lluny a la recerca de “l’home feliç”, aquell que no tenia camisa. Estic convençut, però, que no el trobarem. Em penso que “l’home feliç” vivia a Can Geli i l’hem fet fora.