Economia surrealista

Al meu poble hi ha un reputat flequer amb una gran parròquia. No és gens estany veure com els diumenges al matí una bona colla de gironins s’hi desplacen per a fer la seva compra. Això no té res d’estrany perquè el pa que surt de l’obrador i es despatxa a la botiga és realment bo. De la producció del forn, però, n’hi ha una part que es comercialitza als supermercats Caprabo de la capital. El pa és exactament el mateix però el preu és diferent. Algú podria pensar que el fet d’haber d’embolicar les barres i pans un per un, portar-los al supermercat en frugoneta i permetre que qui el ven al client final s’hi guanyi una mica la vida justificaria un increment de l’import que el consumidor ha d’abonar a la caixa. Doncs no és aixì. El pa, un cop posat al Cabrabo surt més barat. És un exemple de economia surrealista. Segurament l’explicació no és altra que el flaquer tracta molt millor al Sr. Caprabo que no pas a ell mateix quan es treu el barret de forner i els posa el de botiguer.