Petits grans paers (I)

Que et toqui el despertador a les 7 i te n’adonis que és dissabte. Escurar l’os d’un pernil.Sentir ploure des del llit. Sentir cantar el rossinyol. Menjar un poma sense pelar, assegut al jardí, després de segar i recollir l’herba, mirant com van els aspersors. Estar escrivent aquestes foteses mentre sento que la meva dona toca el piano. Ella diu que no en sap de tocar el piano.Mirar “Lo Que el Viento se Llevó”, “Casablanca”, “Rebeca”, amb menys una vegada d’any. Veure el meu fill partint-se de riure amb en Jaques Tatí Fer una sessió de Cine Nic i de Pathe Baby. Acabar de llegir un llibre i, immediatament, començar-ne un altre.Sentir roncar el meu gos vell Menjar figues, caquis, síndries, cireres i castanyes, quan n’és el temps.Entrar al mateix bar on cada dia fas un tallat i que la cambrera el pregunti cada dia què vols perdre. Detesto els cambrers que s’avancen gairebé tant com els que et tracten de “caballero”.