Girona, temps de fotos

L’esclat de la primavera a Girona vella ja és aquí. Temps de Flors és –un any més- una meravella. Observo als milers de visitants com disparen compulsivament les seves cameres digitals. Això de no haver de pensar en el rodet de 36 instantànies és fantàstic, però ha generat un nou vici: voler retratar-ho tot. Sembla com si disparant la màquina a tort i a dret busquin documentar la visita, certificar davant d’altres i d’ells mateixos que han estat en un indret determinat. És ben legítim. Em pregunto, però, si aconseguiran fixar en els píxels de les imatges moments màgics i records agradables. Em fa l’efecte que al vespre, quan arriben a casa i mirin a la pantalla les dotzenes d’imatges captades no tindran cap record que no passi pel rectangle del la pantalleta digital. Potser, enfeinats com han estat fent fotos, s’hauran oblidat de viure amb els seus propis sentits, la màgia d’un moment en un vell pati Girona.