Blog de Mateu Ciurana

Tenir una vida familiar feliç, bons amics i una hermosa professió ho és gairebé tot. Sóc dels afortunats que poden presumir d’això. He dedicat 22 anys de la meva vida a la ràdio, de la que estic allunyat. Potser perquè m'he passat mitja vida amb un micròfon a la mà i estic acostumar a dir coses als que tenen la gentilesa d'escoltar-les, sento la necessitat de comunicar-me amb un interlocutor anònim. Tot plegat, com diu en Joan Barril: DE LECTURA VOLUNTÀRIA.

lundi, mai 29, 2006

La Cope, l'Esglèsia i la senyal de la Creu a l'IRPF

Alguns amics, amb bona intenció, m'han volgut fer veure que l'Esglèsia no finança la COPE. Celebro que als bisbes els vagi be el negoci, però jo no combrego amb rodes de molí. Les explicacions dels bisbes catalans han estat insuficients i ells son els amos d'aquesta emissora nacionalista que ens insulta i atía l'odi contra Catalunya. Per tant, segueixo pensant en NO FER LA SENYAL DE LA CREU A LA CASELLA DELS AMOS DE LA COPE EN LA DECLARACIÓ DE L'IRPF. Al menys fins que no hi hagi, per part dels bisbes: 1.- Exàmen de conciència 2.- Dolor pels pecats de la COPE 3.- Proposit (clar i contundent) d'esmena del discurs de la seva ràdio. Per la meva part, ja els anunció el meu perdó, sempre i quan passin per aquests tres punts.(No pot ser que siguem cornuts i hagim de pagar el beure).