Malalt de feina

Ens varen fer aprendre que el treball dignifica i tal i tal. Jo ho tinc molt clar: viuria molt millor sense haver de treballar, sobretot perquè tinc molt feina per fer. Aquesta setmana he saludat a un industrial de Girona que deu patir aquesta terrible malaltia de l’addicció al treball. El compadeixo perquè jo també he n’he tingut brots amb alguna recaiguda. Vaig trobar l’home en qüestió per la Gran Via a quarts de 9 del vespre. Havia fet un dia preciós i, sense pensar-s’ho massa em diu “Això que els dies s’allarguin és una merda”. Jo, que sóc més animal de dia que de nit, li vaig preguntar estranyat per aquesta afirmació i li vaig dir que, al contrari, m’encantava arribar a casa amb llum de dia. Ell no. Va explicar-me que és incapaç de parar de treballar mentre hi ha claror natural. Li vaig preguntar si se li havia parat el rellotge i no estic segur que li fes molta gràcia. El compadeixo.