Nit de la Comunicació i frustració

Es veu que la Nit de la Comunicació, celebrada al flamant Hotel AC de Girona ha estat tot un èxit. Ho informa així El Punt, diari que coorganitza la moguda. No vull pas dissimular la meva frustració per no haver estat un dels 500 escollits per a gaudir de la festa. Reflexiono i, en primera instància ho atribueixo en que la meva posició als llistats de “Quí és Qui?” de la ciutat deu haver baixat posicions. Què hi farem. Després me n’adono que una bona part dels professionals que es dediquem al sector de la comunicació tampoc no hi ha estat convidats. És natural, cal comptar primerament amb les autoritats i patums. Després venen els compromisos empresarials dels organitzadors, els patrocinadors de l’esdeveniment i la gent guapa i triomfadora. Es veu que al final, no queda espai a la festa de la comunicació pels que ens dediquem cada dia a la comunicació. Fa molts anys, vaig ser testimoni de la primera etapa dels Àngels de Bronze. Recordo la il·lusió que vaig sentir en formar part de 2 col·lectius –als que llavors estava molt vinculat- que vàrem ser distingits amb aquest premi per les nostres activitats fetes a Girona i destinades als gironins. Ara la cosa ha canviat i, sense cap mena de dubte, constitueix un gran èxit. Es nota la intenció dels organitzadors en evitar que les diverses distincions que es donen no tinguin un segell provincià, local i casolà. Ho aconsegueixen del tot i cal felicitar-los. Un, però, arriba a la conclusió de les dues característiques que cal reunir per a sortir a la foto de la “Nit de la Comunicació”. Primer: cal sortir per la tele. Segon: si ets gironí, has de triomfar a Barcelona.