Viure amb la por al cos

Fa un parell de mesos havíem de morir tots víctimes d’una grip que ens encomanaria el primer ocellot que arribés de l’Àfrica. Ara toca viure amb la por al cos perquè d’un moment a l’altre ens entraran a casa una colla de lladregots que, en el millor dels casos, faran la feina amb silenci. És curiós com el catàleg de motius per viure atemorits és canviant. No vull pas treure importància a aquestes amenaces –que solen ser preocupacions per a gent del món opulent- però, personalment amb quedo amb l’amenaça de “l’home del sac”. Era una por més romàntica.